Col·leccioneu papallones?


A les persones grans els agraden les xifres. Quan parleu d'un amic nou, no us demanen mai les coses essencials. No us diuen mai: "Com és la seva veu? Quins jocs prefereix? Fa col·lecció de papallones?" Us pregunten: "Quants anys té? Quants germans són? Quant pesa? Quant guanya el seu pare?" Aleshores sí que es pensen que el coneixen. Si dieu a les persones grans: " He vist una casa molt bonica de rajols roses, amb geranis a les finestres i coloms al teulat...", no poden imaginar-se la casa. Els heu de dir: "He vist una casa de cent mil francs." Aleshores exclamen: "Què bonic!"
Antoine de Saint-Exupéry

16 silenci(s):

  • Quadern de mots | 21 de maig de 2011 a les 20:38

    No, no col•lecciono papallones. Col•lecciono mussols i cactus i trencaclosques d’en Van Gogh i espero que aquest missatge t’arribi, els tres últim s’han perdut en la immensitat del marrrrrr.

    Fins aviat.

  • Ventafocs | 21 de maig de 2011 a les 20:44

    Hola Quadern de mots... em sap greu això del missatges, sembla que el blogger no acaba d'estar bé. M'agraden les teves col.leccions... una abraçada immensa... per compensar!

  • Vida | 21 de maig de 2011 a les 21:16

    Record perfectament aquest passatge del Petit Príncep. Sí que és cert que les persones grans feim això. A mi els nombres sempre m'han fet molta mandra...

  • XeXu | 21 de maig de 2011 a les 21:25

    La filosofia del Petit Príncep està clarament en desús. Aquest llibre no és de lectura obligatòria a l'escola? A mi no me'l van fer llegir que recordi. El vaig llegir de més gran (no descarto tornar-hi), i per això sé que si no es llegeix a les escoles, s'hauria de fer. I no només això, treballar-lo una mica també.

  • Pep | 22 de maig de 2011 a les 0:34

    Jo, Ventafocs, col.lecciono papallones a l'estòmac. Les sento volar dins meu quan estic enamorat, quan escric o llegeixo poesia, quan veig una noia maca i somrient que em somriu,quan em diuen una paraula bonica, quan he fet una bona obra i veig que l'altre n'està content, quan el Barça guanya la lliga...
    Ah! però les meves papallones no són com les demés: són de color blau!

  • Ventafocs | 22 de maig de 2011 a les 10:07

    Vida, les persones grans ens oblidem de massa coses... tant de bo no perdéssim mai la innocència de la infantesa. Una abraçadeta!

    Xexu, si no ho és ho hauria de ser... és un llibre únic, ple de valors, de tendresa i de màgia. Una abraçada!

    Pep, doncs segueix col·leccionant i que sempre te'n venguin de noves! No seran blau-granes? Una abraçallona!

  • Joana | 22 de maig de 2011 a les 19:44

    Ja podríem fer servir més sovint la filosofia del Petit princep més d'una vegada, ja!!!
    Benviguada al face, després passe a visitar el teu mur, que encara no he tingut temps!!!

  • onatge | 22 de maig de 2011 a les 19:45

    Normalment quan coneixo a una persona no acostumo a fer preguntes, però en tot cas en faria de les tres primeres i cap de les superficials. M'agrada més llegir que em diu la seva mirada, la seva veu, el seu somriure, i potser preguntaria si escolta el silenci, si li agrada la lluna, si parla amb el mar...


    Des del far sense preguntes...
    onatge

  • Ventafocs | 22 de maig de 2011 a les 19:53

    Joana, ens anirem llegint, a poc a poc i bona lletra... una abraçada!

    Onatge, estic d'acord amb tu, la mirada, la veu, el somriure d'una persona diu molt més que la resposta a qualsevol pregunta. Salutacions, Onatge!

  • garbi24 | 22 de maig de 2011 a les 21:03

    que trist que les coses no es vegin si no tenen un valor material.

  • LA MAR | 22 de maig de 2011 a les 21:12

    Genial, crec que el tornaré a llegir.
    Besades

  • GEMMA | 23 de maig de 2011 a les 10:53

    No en col.lecciono però m'encanten.

    Un bloc interessant per les seves inpiradores i belles petiteses.

    Fins aviat, Ventafocs.

  • Ventafocs | 23 de maig de 2011 a les 11:03

    Garbí, en les nostres mans està canviar-ho, diuen que per canviar el món un ha de començar per un mateix... jo faré l'esforç! Una abraçada esperançada!

    La Mar, jo el tenc sempre a la vista i sembla que em crida quan passo per davant. Que tenguis molt bona setmana!

    Gemma, moltes gràcies! Una forta abraçada de benvinguda!

  • Carme | 23 de maig de 2011 a les 19:46

    Jo només col·lecciono moments... i les papallones també m'agraden molt, però no pas per col·leccionar, m'agraden les de colors per veure-les volar i també les de l'estómac. :)

    I el Petit Príncep, doncs el llegeixo a trossets sovint, sovint, el primer cop que el vaig llegir tenia 10 anys... i m'encanta. Però no em van obligar a llegir-lo, no. Simplement me'l va regalar el meu pare. És genial.

  • Ventafocs | 23 de maig de 2011 a les 19:58

    Hola Carme, la col·lecció de moments és molt enriquidora, i jo també prefereixo veure les papallones volar. Per sort o per desgràcia fa molt poc temps que he descobert el Petit Príncep, però val més tard que mai, no?
    Jo darrerament col·leccion abraçades... te n'envio una de les millors! Bona setmana!

  • Audrey | 26 de juliol de 2011 a les 22:59

    Les papallones són tan boniques..., sentir-les, veure-les volar i el Petit Príncep una joia, que sempre és bo redescubrir..., una és de lletres :-)