Parla’ns dels infants…

Mare i fill
Mare i fill
1905. Gouache. Col·lecció Privada. París. França.
Pablo Ruiz Picasso

Una dona que portava un infant abraçat al seu pit digué: "Parla’ns dels infants".
I ell digué:
El vostres infants no són els vostres infants.
Són els fills i les filles del deler de la vida per ella mateixa.
Vénen a través de vosaltres, però no de vosaltres.
Els podeu donar el vostre amor, però no els vostres pensa­ments.
Car ells tenen els seus propis pensaments.
Vosaltres podeu formar els seus cossos, però no les seves ànimes.
Car les seves ànimes viuen en la casa del demà i vosaltres no les podeu visitar ni tan sols en els vostres somnis.
Podeu lluitar per ser com ells, però mai proveu de fer-los a ells semblants a vosaltres.
Car la vida no torna mai endarrere ni pot deturar-se en l' ahir.
Vosaltres sou els arcs amb els quals els infants són llançats com sagetes vivents.
L'Arquer, Déu, veu el fitó sobre el camí de l'infinit, i us doblega amb la seva força perquè les seves sagetes vagin ràpides i lluny.
Deixeu-vos encorbar joiosament per la mà de l'Arquer. Perquè Ell, Déu, estima tant l'arc estable com la sageta que vola.
El Profeta. Kalhil Gibran

6 silenci(s):

  • garbi24 | 30 d’abril de 2011 a les 22:33

    i com més petits es corben més bo és el resultat, molts pequen de voler doblegar massa tard...quan ja no hi ha remei

  • Vida | 2 de maig de 2011 a les 20:08

    Khalil Gibran sempre sap ben bé el que vol dir :), ja ho diu la Vida...

  • Joan Abellaneda | 3 de maig de 2011 a les 12:36

    Quin blog més bonic ventafocs, ara sí que veig que em queda molt per aprendre. De debò preciós.
    Moltes gràcies per visitar el meu
    fins aviat
    joan

  • Ventafocs | 3 de maig de 2011 a les 13:10

    Garbi, sempre he pensat que les normes no poden canviar segons l'edat, el que està bé als dos anys ho està als 10, i a l'inrevés. El que canvia potser és la metodologia per ensenyar-lo.

    Gràcies magazine, igualment!

    Vida, estic d'acord amb tu... m'encanta el que diu i com ho diu.

    Joan, benvingut al blog! Moltes gràcies pel teu comentari... tot i que estic segura que amb els teus versos il.luminaràs el teu amb escreix. Ens segurem llegint!

    Una abraçada molt forta a tots!

  • S.N. | 3 de maig de 2011 a les 22:10

    Quan jo era petita hi havia aquest escrit (en castellà) penjat al menjador de casa i crec que els meus pares el van aplicar i jo hi crec. Es pot dir que vaig aprendre a llegir llegint-lo...tus hijos no son tus hijos, son hijos e hijas de la vida...
    No sé on deu parar...