Aires de primavera

Els primers dies de primavera
1922-1923. Tinta i aquarel·la·la sobre paper. 21.5 x 15,5 cm. Col·lecció de Ramón Estalella. Madrid. Espanya.
Salvador Dalí

Avui és el primer dia que m’he assegut davall la morera. Les seves fulles ja comencen a fer ombra un altre cop. Ho necessitava. Necessitava desconnectar de tot, o de quasi tot… no puc evadir-me dels meus pensaments i/o sentiments, em segueixen, a vegades em persegueixen, quasi sempre em persegueixen.
M’he allargat a l’hamaca, deixant-me estimar per la natura, a l’ombra de les fulles tendres, permetent que  el ventijol m’acaronés la cara. L’aire era una mica fred pel meu gust.
He aclucat els ulls per escoltar els renous que m’envoltaven: el cant dels ocells, el xiuxiueig de les fulles, algun picarol llunyà acompanyat pel seu bel (potser no era tant llunyà, però sona millor) i, per descomptat la moixeta,  que s’ha acostat miolant a jugar amb la meva sabata. M’ha tret un somriure. 
Però llavors també he percebut el ploriqueig de la cussa, a la meva esquena. A vegades només sentim el que volem sentir, ignorant la resta, o… només sentim el que hem après a sentir. La cussa semblava que percebés el batec del meu cor. Potser volia que m’hi acostés i l'abracés, feia només uns minuts que havia vist com feia cas a la moixeta, o simplement em volia dir… jo també hi sóc!

6 silenci(s):

  • magazine.cat | 8 d’abril de 2011 a les 9:37

    Quines paraules més boniques, fins i tot jo m'he relaxat llegint-les.

  • mia | 8 d’abril de 2011 a les 9:53

    bon dia ventafocs,
    no me costa gens imaginar el moment descrit baix la morera, he trobat a faltar els crits de la tropa menuda jugant que sempre l'acompanya
    qui pogues fer-te companyia baix la morera!!!

  • garbi24 | 8 d’abril de 2011 a les 14:18

    una bona eina per carregar les piles que portem dins....i que sembla que cada vegada duren menys temps amb l'indicador de: full

  • onatge | 8 d’abril de 2011 a les 22:40

    Ventafocs em fas enveja (sana), no tinc hamaca, no tinc morera...

    Des del far amb primavera.
    onatge

  • Torradet | 8 d’abril de 2011 a les 23:37

    La qüestió és trobar cadascú la seva morera i tot i que no és comparable al 100% sí que ens han de servir per deconectar al 100%. En tot cas sempre podem utilitzar els nostres dies lliures per buscar la morera més semblant a la que descrius... o una pedra vora un riu...

  • Ventafocs | 9 d’abril de 2011 a les 22:24

    Me n'alegro que t'hagin agradat... Magazine.cat, una abraçada des-estressant!

    Hola mia, els nins eren a l'escoleta, tot i que sense ells hi ha un mica de buit, de tant en quan necessito aquestes estones. Ja saps que sempre et tenc reservat un lloc davall la morera, per quan vulguis (o puguis). Una abraçada molt forta!

    Garbí, és vera que sembla que cada dia ho necessitam més i no trobam mai el moment per acabar de carregar les piles,... ens ho hauríem d'imposar com una obligació! Una abraçada intemporal!

    Onatge, com diu Torradet, la qüestió és que tothom trobi la seva morera. Si et serveix de consol t'he de dir que al maig l'avorreixo una mica, ja que m'omple de mores el terra.
    Una abraçada primaveral!

    Torradet, estic totalment d'acord amb tu... l'important és aprendre a reservar-nos aquella estoneta per nosaltres, per trobar-nos i escoltar el nostre propi batec.
    Una abraçadona amb ventijol primaveral!

    Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, no sabeu com em carreguen d'energia positiva.