Somnis llavor

germinacio
En el silenci de la meva reflexió
perceb tot el meu món intern
com si fos una llavor,
d’alguna manera petita i insignificant
però també pletòrica de possibilitats.
 
I veig a les seves entranyes
el germen d'un arbre magnífic,
l'arbre de la meva pròpia vida
en procés de desenvolupament.
 
En la seva petitesa, cada llavor conté
l'esperit de l'arbre que serà després.
 
Cada llavor sap com transformar-se en arbre,
caient en terra fèrtil,
absorbint els sucs que l'alimenten,
expandint les branques i el fullatge,
omplint-se de flors i  de fruits
per poder donar el que han de donar.
Cada llavor sap
com arribar a ser arbre.
I tantes són les llavors
com són els somnis secrets.
 
Dins nosaltres, innumerables somnis
esperen el moment de germinar,
posar arrels i donar-se a llum,
morir com llavors…
per convertir-se en arbres.
 
Arbres magnífics i orgullosos,
que a la vegada ens diguin, en la seva solidesa,
que sentim la nostra veu interior;
que escoltem
la saviesa dels nostres somnis llavor.
 
Ells, els somnis, indiquen el camí
amb símbols i senyals de tota mena,
en cada fet, a cada moment,
entre les coses i entre les persones,
en els dolors i en els plaers,
en els triomfs i en els fracassos.
Allò que s'ha somiat ens ensenya, dormits o desperts,
a veure'ns,
a escoltar-nos,
a adonar-nos.
Ens mostra el rumb en pressentiments fugissers
o en llampecs de lucidesa encegadora.
 
I així creixem,
ens desenvolupem,
evolucionem…
I, un dia, mentre transitem
aquest etern present que anomenem vida,
les llavors dels nostres somnis
es transformen en arbres,
i desplegaran les seves branques
que, com ales gegantines,
creuaran el cel,
unint en un sol traç
el nostre passat i el nostre futur.
  
No hi ha res a témer…
Una saviesa interior les acompanya…
Perquè cada llavor sap
com arribar a ser arbre.

Jorge Bucay
(Contes per a pensar)

6 silenci(s):