Ésser mirat, ésser estimat

Mirada
«Allò que no és mirat, no existeix»
Una sola mirada ofega la solitud i t’obri les portes del reconeixement, de l’autoestima, de l’auto-confiança i del benestar personal.
Si un altre et mira et sents acompanyat en el que fas.
Quan mires a una altra persona li  dius que t’importa qui és o què fa i comença un diàleg d’emocions, pur, transparent.
Les mirades miren des de ben dins i a vegades expressen el que  amb la paraula un no pot dir.
Les mirades no traeixen.
Hem de donar valor a les mirades plenes d’afecte i de bones intencions i també tots aquells moments en què els ulls no tenen pressa, observen, contemplen  els petits detalls; aquells moments en què perdem de vista la resta del món perquè estam MIRANT una cosa o, més important encara, a ALGÚ.
A tothom li agrada ser aquest algú, notar que no som indiferents per la resta i sentir-nos estimats.
Mirem idò, no tan sols amb els ulls, sinó també amb el cor. 

MIRADES

La mirada és un mirall,
el mirall del propi ésser.
Mirada tendra, generosa i indulgent,
Mirada afable, còmplice i complaent.
Mirada tosca, grollera i usurpant,
Mirada furtiva, xafardera i malpensant.
Mirada trista i angoixada.
Mirada contenta i animada.
Tantes mirades... com persones hi ha.

Quant de poder té una mirada!
Dóna força i te la lleva.
Però és tan cert com vertader,
que només fa mal qui te’n pot fer.

Una mirada dóna les gràcies,
una mirada demana perdó,
una mirada demostra l’afecte,
si hi ha confiança i comprensió.

Mira, observa i sigues reservat.
Mira de veres, mira amb valentia,
sense menyspreu o dolentia.
Mira sempre la realitat.
No miris mai per mirar.

I si realment els ulls vols obrir,
sempre present has de tenir
que no deixen d’observar
les mirades tafaneres.

3 silenci(s):