Quan el teu fill...

amor_familiar
Quan el teu fill...

Et busqui amb la seva mirada, mira'l.

T’estengui els seus braços, abraça'l.

Et busqui amb la seva boca, besa'l.

Et vulgui parlar, escolta'l.

Se senti desemparat, empara'l.

Se senti sol, acompanya'l.

Et demani que el deixis, deixa'l.

Et demani tornar, rep-lo.

Se senti trist, consola'l.

Estigui fent un esforç, anima'l.

Estigui fracassant, protegeix-lo.

Vagi perdent tota esperança, encoratja'l.
Arnaldo Rascovsky
(n. Córdoba (Argentina) 1907 - Buenos Aires 1995),
metge, pediatra i psicoanalista)

7 silenci(s):

  • Gregori Samsa | 11 de febrer de 2011 a les 14:45

    Impagable la funció dels pares, sempre tan generosos
    i això ho sé no per ser pare, sino per ser fill

    salut

  • onatge | 11 de febrer de 2011 a les 15:27

    Engendrar i parir no vol dir ser pare i mare... De tota manera tot és un aprenentatge, de vegades quan en sabem una mica potser ja és massa tard, i d'altres hi ha qui no es questiona aprendre ni donar res...


    Des del far una abraçada.
    onatge

  • Núria Pujolàs i Puigdomènech | 11 de febrer de 2011 a les 18:42

    Boniques paraules, Ventafocs!...gràcies per compartir-les!

  • garbi24 | 11 de febrer de 2011 a les 18:51

    I quan ens hem de posar seriosos....posem-s'hi, que sino ens pugen a sobre.
    Que difícil és portar l'equilibri

  • zel | 11 de febrer de 2011 a les 19:57

    El meu suport a Garbí, quan cal posar límits, som-hi! Un plaer llegir-te!

  • Ventafocs | 12 de febrer de 2011 a les 13:01

    Hola Gregori, la veritat és que l'amor dels pares és immensament generós.
    na abraçada generosa també!

    Bon dia onatge, ser pare o mare també és un aprenentatge,com tot en aquesta vida. Segurament és un dels més difícils i en el que no hi ha normes preestablertes, cada infant és un món, i tot i que és un tòpic, no duen manual d'instruccions. Jo crec que és important fer-ho de la millor manera possible, esforçar-s'hi, estimar, i... creuar els dits!
    Una abraçada, onatge.

    Hola Núria, gràcies pel teu comentari i per passar-te pel meu cor.
    Compartim una abraçada?

    Bon dia garbi, estic totalment d'acord amb tu, ens hem de posar seriosos quan cal, i això no vol dir que els estimem menys, sinó tot el contrari.
    Una abraçada ni massa forta ni massa suau, equilibrada! ;).


    Hola zel, m'alegro de tornar-te a veure. És vera que cal posar límits, i estic convençuda que en el fons els infants ho agraeixen (alguns molt en el fons).
    Una abraçada agraïda!

  • magazine.cat | 14 de febrer de 2011 a les 14:49

    No magues cregut mai que pujar un fill fos tan difícil, cada cop que tinc problemes amb els meus, penso en la meva mare i totes les entremaliadures que li vaig fer.

    Una abraçada.