La vida és...

arbre de la vida

La vida és una oportunitat: aprofita-la.
La vida és bellesa: admira-la.
La vida és beatitud: assaboreix-la.
La vida és un somni: fes-lo realitat.
La vida és un repte: afronta'l.
La vida és un deure: compleix-lo.
La vida és un joc: juga'l.
La vida és preciosa: tingues cura d’ella.
La vida és riquesa: conserva-la.
La vida és amor: gaudeix-la.
La vida és un misteri: desvetlla'l.
La vida és una promesa: compleix-la.
La vida és tristesa: supera-la.
La vida és un himne: accepta'l.
La vida és una tragèdia: domina-la
La vida és una aventura: viu-la
La vida és felicitat: mereix-la.
La vida és la vida: defensa-la.
Mare Teresa de Calcuta
La vida és com nosaltres volem que sigui. Podem quedar-nos mirant les ombres, o bé deixar que la llum ens il·lumini.


La vida és...
L’encens m’obre els epitelis tendríssims.
La vida no és una partida de dominó.
La vida és... –per cert, sabeu què és la vida-.
Viure és respirar i sentir, i arribar
tard a la flama final?
Hi deu haver tants sentits de viure la vida
com maneres d’entendre-la.
al joier de la vida, la joia dels dies viscuts.
Hem compartit l’orgasme de la paraula.
Hem vestit els dies despullats.
La vida i l’amor han sembrat anyades
a la nostra pell, i ara, ni rosa ni clavell.
Núvols sense pluja al capçal de la companyia.


12 silenci(s):

  • garbi24 | 20 de febrer de 2011 a les 22:21

    ho farem....o almenys ho intentarem

  • Ventafocs | 21 de febrer de 2011 a les 0:13

    jo també estic decidida a intentar-ho, val la pena!
    Una abraçada de bona nit!

  • Josep Maria | 21 de febrer de 2011 a les 21:40

    Quanta saviesa en aquestes poques frases. A mi me les van regalar escrites en una postal deu fer uns 15 0 20 anys i les he guardades sempre ben a prop del cap i del cor perquè considero que són un itinerari que s'ha de recórrer durant tota la vida perquè mai arribarem al final del camí.
    però quin camí tan interessant!
    Gràcies per regalar-nos coses tan boniques, Ventafocs!

  • Ventafocs | 21 de febrer de 2011 a les 22:18

    Gràcies a tu per entrar al cor del meu blog i formar-ne part.
    Una forta abraçada, Josep Maria!

  • onatge | 21 de febrer de 2011 a les 23:29

    La vida és...
    L’encens m’obre els epitelis tendríssims.
    La vida no és una partida de dominó.
    La vida és... –per cert, sabeu què és la vida-.
    Viure és respirar i sentir, i arribar
    tard a la flama final?
    Hi deu haver tants sentits de viure la vida
    com maneres d’entendre-la.
    al joier de la vida, la joia dels dies viscuts.
    Hem compartit l’orgasme de la paraula.
    Hem vestits els dies despullats.
    La vida i l’amor han sembrat anyades
    a la nostra pell, i ara, ni rosa ni clavell.
    Núvols sense pluja al capçal de la companyia.

    Des del far una alenada de vida.
    onatge

  • magazine.cat | 22 de febrer de 2011 a les 22:28

    Quin record que m’han portat les reflexions de Teresa de calcuta, de més jove la tenia penjada al damunt de l’escriptori, vaig pujar amb ella al davant, m’encantava.

  • Ventafocs | 23 de febrer de 2011 a les 11:50

    Estic contenta de que aquestes paraules t'hagin aportat bons records.
    Una abraçada!

  • Torradet... | 23 de febrer de 2011 a les 21:12

    ostres... es que el paper, en aquest cas la pantalla ho aguanta tot... Es comença per llegir això, prendre consciència i si es pot anar-ho aplicant. Però a vegades és difícl, tot i que si ens creiem la que la vida és marevallosa crec que tenim molt guanyat...

  • Ventafocs | 23 de febrer de 2011 a les 21:42

    Hey! Bon vespre Torradet! M'alegro de "veure't". Sóc conscient que hi ha moments que és difícil complir el que ens diuen aquestes paraules, però com tu dius, si ens creiem la meitat del que ens proposen tenim molt guanyat.
    Una abraçada entusiasta!

  • Jesús M. Tibau | 24 de febrer de 2011 a les 16:16

    La vida és una tòmbola, com diu la cançó. Però jo en vull comprar uns quants números.

  • Ventafocs | 24 de febrer de 2011 a les 17:50

    Bon dia Jesús! De moment ja hem tret la grossa! som aquí, no? Tan sols vull saber encaixar el que em toqui amb serenitat i esperança.
    Una abraçada i gràcies per passar-te!

  • marta | 25 de febrer de 2011 a les 14:50

    Viure...consumir el temps recreant-nos en el plaer assossegat d'assaborir-ho, d'aquesta implicació rotunda d'emocions plenes que ens mouen i ens omplen de ganes.

    Un plaer per mi també