Alegries de xocolata

Denise Bailey cuinera
Era divendres capvespre. Sa mare solia elegir aquest dia per cuinar, com si es volgués desfer de totes ses càrregues de sa setmana. És notava que cuinar la relaxava i a na Mariona li encantava aquest moment. Semblava que tot desaparegués, que es món es detingués només per elles.
Na Mariona observava encisada com sa mare anava mesclant els ingredients, un a un, amb tendresa.
- Un tassó de somriures, un pessic d’il·lusió, una culleradeta d’esperança, dos-cents grams de dolçor, i molt molt d’amor.- la mare, còmplice, li feia sa mitja – què hi manca?
- La xocolata, mare!! I na Mariona li posava ses escapçadures amb delicadesa i decisió. - Ummm!
- Recorda, tot en sa justa mesura, ni més ni manco…
Una vegada posades dins el forn, na Mariona no les perdia de vista.
- Mare, mare!! Ja són cuites!!

 
participació a la iniciativa del blog Contes divers

10 silenci(s):