Un cop de mà

Coloured_Hands

Arrel d’un poema sobre les mans que vaig llegir a l'escola, he començat a pensar en totes les expressions que es refereixen a aquesta part del cos, i la veritat és que n’hi ha a mans plenes. He fet mans i mànigues per trobar-lo a la xarxa, i no hi ha hagut manera. Potser no hi tenc la mà trencada, però amb la mà al cor us dic que hi he passat una bona estona.

A vegades tenim tantes coses en les que pensar que no sabem ni on tenim la mà dreta. No sempre ens adonem quan necessitem un cop de mà, que no és el mateix que ens descarreguin la mà. Com us podeu suposar, no m’agraden les persones amb les mans-falagueres. De primera mà sé que arribar a les mans no ens dur enlloc. El millor és posar-se en mans d’algú de confiança. El que no hem de fer és quedar-nos amb les mans creuades.

És important tenir sempre les mans netes i, sobretot, lliures, però això ,a vegades, no està en les nostres mans. A voltes cal rentar-nos les mans en alguns assumptes, si no volem tenir-les brutes.  Així i tot, només solem deixar de la mà alguns assumptes sinó  no tenim prou mans per  dur-los a bon port. 

A mans besades us he escrit aquestes paraules, i posaria la mà al foc que m’he deixat moltes expressions, però certament esper que no us hàgiu quedat amb les mans buides.

5 silenci(s):