U i SET

pau
Us explicaré un conte molt curt, inventat per un pare que viatjava molt i cada vespre trucava per telèfon a la seva filla per explicar-li una història abans d’anar a dormir:
“He conegut un noiet que era set noiets.
Vivia a Roma, es deia Paolo i el seu pare era tramviaire.
Però també vivia a París, es deia Jean i el seu pare treballava en una fàbrica d’automòbils.
Però també vivia a Berlín i es deia Kurt, i el seu pare feia de professor de violoncel.
Però vivia també vivia a Moscou, es deia Iuri, com Gafarin, i el seu pare feia de paleta i estudiava matemàtiques.
Però també vivia també a Nova York, es deia Jimmy i el seu pare tenia una gasolinera.
Quants n’he dit fins ara? Cinc. Me’n falten dos:
L’un es deia Txú, vivia a Xang-hai i el seu pare era pescador; l’últim es deia Pablo, vivia a Buenos Aires i el seu pare feia de pintor de parets.
Paolo, Jean, kurt, Iuru, Jimmy, Txú i Pablo eren set, però eren tanmateix el mateix noiet que tenia vuit anys, que ja sabia llegir i escriure i anava en bicicleta sense posar les mans al manillar.
En Paolo tenia el cabell negre, en Jean ros i en Kurt castany, però eren el mateix noiet. En Pablo anava al cinema en castellà i Jimmy en anglès, però eren el mateix noiet, i reien en la mateixa llengua.
Ara han crescut tots set, i ja no podran fer-se la guerra, perquè tots set són un sol home.”
Gianni Rodari
I és que, a ben segur, la pau del món la fem entre totes les persones. Tots riem, plorem, estimem… en la mateixa llengua.

Aquest conte forma part de l’antologia de: Rodari, G (1983), Contes per telèfon. L’he trobat en un llibre que es diu Fem les Paus. Mediació 3-6 anys (ceac Educació Infantil), una proposta pedagògica, eminentment pràctica, adreçada a aprofitar els conflictes que de manera natural sorgeixen en l’entorn proper. Una eina bastant interessant, sobretot com a mestra.

4 silenci(s):