Tots tenim caires!


En els seus contes, Jérôme Ruillier, reflecteix de forma sorprenent i suggestiva els valors de l'amistat i la multiculturalitat enfront dels prejudicis i la xenofòbia. Utilitza "Personatges esquemàtics creats amb cartolines i simples trames de colors que són capaços de transmetre les claus de la convivència"
El primer cop que vaig veure aquest conte vaig pensar que era una eina molt útil a dins l'aula per a transmetre aquests valors tant importants. Com que el vaig trobar en format vídeo, ho vaig cercar en format de presentació de diapositives per a poder traduir-ho al català (qüestió de principis), li vaig posar música i el vaig tornar a pujar a la xarxa. És a dir, el m'he mirat per tots els caires.  Al final de tot el procés he arribat a la conclusió que  no sé si el que vol transmetre és tant clar com voldria (això em passa per donar tantes voltes a les coses) i he estat a punt de no posar-ho al blog.
M'explico:
Voleu dir que a la realitat hi ha tants rodonets i un sol quadradet?
Voleu dir que la millor manera de resoldre un problema és canviant la porta? I si després ens arriba un pentàgon? Hem de fer tantes portes com persones?
Els caires poden representar qualsevol tipus de diferències (físiques, psíquiques, culturals). Si parlàssim de persones amb alguna discapacitat, no és vera que tots i cada un de nosaltres en tenim alguna?
És important, des del meu punt de vista, ser conscient de la pròpia vàlua i ser capaç d'admetre les pròpies limitacions (quasi res), a partir d'aquí podrem i hem d'acceptar les dels altres. 
Pot ser hem de fer una porta per la que hi pugui entrar tothom.

8 silenci(s):

  • garbi24 | 19 de gener de 2011 a les 21:55

    Cada persona d'aquest món té alguna cosa millor i alguna de pitjor que nosaltres mateixos. Per tant tots som vàlids i amb dret de viure segons som o ens han fet

  • El Petit Príncep | 20 de gener de 2011 a les 0:14

    Molt bonic el conte. Molt instructiu. Molt profund i amb molts punts de vista per tal de pensar-lo i discutir-lo. Un conte molt obert a interpretacions de tota mena. Però la vida és això: moltes diferències, moltes riqueses, molts punts de vista, moltes portes per entrar (i per sortir), moltes realitats...
    Gràcies per tot l'esforça que has posat en traduir i posar el conte a l'abast de tots nosaltres.
    Felicitats pel nou disseny, que em resulta molt atractiu.

  • onatge | 20 de gener de 2011 a les 15:22

    No sé si s'ha de fer una porta per a cada persona, diria que no. Un problema de vegades cal deixar-lo macerar... Estic d'acord que tohom patim una discapacitat o altra...És com quan algú parla d'un altra i diu: És rar. Rars ho som tots, només canvien les rareses... On està la realitat...?

    Des del far una abraçada amb caire...
    onatge

  • Ventafocs | 23 de gener de 2011 a les 23:10

    Hola garbi24, és realment així, i és important acceptar-nos i acceptar als altres. Una abraçada garbi24!

    Hola Petit Príncep!És un conte senzill però amb molt de contingut. Gràcies pel teu comentari. Una abraçada.

    Hola onatge, és vera, tot som rars, canvien les rareses i els que les perceben, però tots ho som. Una abraçada illenca!

  • Torradet | 27 de gener de 2011 a les 21:21

    M'ha agradat molt, sembla tant senzill fer aquestes coses.. però està a les mans de ben pocs... Per la porta ha de poder entrar tothom... i sortine'n també...
    Per cert, el Torradet és company de la Gresca... :-)

  • Ventafocs | 28 de gener de 2011 a les 0:39

    Hola de nou, Torradet. Gràcies per passar-te per aquí, però ja em perdonaràs si et dic que no tenc ni idea de qui puguis ser. Així i tot, suposo que si ets company de la gresca ja ens toparem algun cop. Una abraçada encuriosida!

  • Torradet | 2 de febrer de 2011 a les 22:48

    Fins ara no havia aprofundit en el doble sentit del Torradet en relació a la Gresca.. Un és el Torradet, l'altre la Gresca.. Sempre per les galtes vermelles.. però clar si hi poses la Gresca al costat.. això de Torradet...

  • Ventafocs | 2 de febrer de 2011 a les 22:57

    Bon vespre Torradet, segueixo pensant però no hi caic, ni en la Gresca ni amb el Torradet, què hi farem?