Nit de Reis (1)

Noche estrella

Els ulls li brillaven i el cor li bategava amb força. Ho notava. No parlava, però amb els llavis mig oberts i la seva mirada sobraven les paraules.
M’abraçava, com si em volgués transmetre la seva alegria. Jo, contagiada, sentia com el  meu cor creixia d’emoció. Els estels n’eren testimonis.
Ni ella ni jo gosàvem moure’ns, per no espantar la màgia. De sobte digué:
– Mira, mira, són aquí!

2 silenci(s):