Juguetes

children_playing
Què feliç ets, nin, assegut a la pols,

gaudint tot el matí amb una branqueta rompuda!

Somric quan et veig jugar amb aquest trosset de fusta.

Estic ocupat fent comptes,

i em passo hores i hores sumant xifres.

Potser em mires de cua d’ull i penses:

«¡Quina necessitat de perdre el capvespre amb un joc com aquest!»

Nin, els bastons i les coques de fang

ja no m’entretenen; he oblidat el teu art.

Persegueixo entreteniments costosos

i acaramullo or i plata.

Tu jugues amb el cor alegre amb tot el que trobes.

Jo dedico les meves forces i el meu temps

a la conquesta de coses que mai podré obtenir.

En el meu fràgil esquif pretenc creuar el mar de l’ambició,

i arribo a oblidar que també la meva feina és només un joc.

Rabindranath Tagore

No deixem que els nins perdin l’art de jugar amb el cor.

No oblidem que, ja no només la feina, sinó la mateixa vida, és un joc.

Juguem?

 

11 silenci(s):

  • Maria Escalas Bernat | 7 de gener de 2011 a les 9:48

    M'encanta aquesta poesia, la penjaré al meu blog.
    L'has traduït tu?

  • a peu coix | 7 de gener de 2011 a les 14:55

    Quina gran raó. Quan més gran em faig més valoro la importància del joc.
    M'entristeix sobretot veure com la canalla juga llargues estones a jocs que estan plens d'escenes de destrucció.

  • Anònim | 7 de gener de 2011 a les 16:58

    Ventafocs: la vida és un joc que no sabem jugar massa bé. Perdem el temps en preocupar-nos en coses que no podem arreglar i no ens ocupem en allò que podem arreglar.
    Haurem de tornar aprendre a jugar amb una branca asseguts a la pols de terra...

  • Ventafocs | 7 de gener de 2011 a les 17:10

    Hola Maria, me n'alegro que t'hagi agradat. Sí, la vaig traduir jo,en català no la vaig trobar.

    Hola a peu coix, suposo que és part de la nostra tasca ensenyar-los a jugar, i alhora ells ens ensenyarien moltes coses.

    Una abraçada juganera a les dues!

  • Ventafocs | 7 de gener de 2011 a les 17:37

    Hola Anònim, segurament cal simplificar les regles que seguim... les que tenim instaurades no sempre ens faciliten la jugada.
    Una abraçada!

  • Gregori Samsa | 7 de gener de 2011 a les 20:14

    Sí, reina, juguem


    I fem-ho a tot hora

    La llàstima és que la canalla d'avui en dia difícilment es conformarien amb branquillons


    salut

  • magazine.cat | 7 de gener de 2011 a les 20:32

    Quina poesia més bonica i quines veritats més grans!

    Salut.

  • garbi24 | 7 de gener de 2011 a les 23:34

    Juguem juguem que els dies passen amb rapidesa i no voldriem arribar a la fi de la partida sense haver jugat tot el que hauríem.

  • S.N. | 8 de gener de 2011 a les 1:33

    Jo també penso que no deixem mai de jugar. I de grans ens ho prenem en sèrio...però és que de petits també.

  • Ventafocs | 8 de gener de 2011 a les 11:16

    Hey Gregori, saps? si fas elegir a un infant entre un ou de xocolata i un plàtan, quasi segur elegirà l'ou, en canvi si li dius que només hi ha plàtans... A vegades ells no veuen les possibilitats de la branqueta, potser primer hem de jugar una estona amb ells.

    Hola magazine.cat, a mi em va encantar, ja feia un temps que la tenia ullada!

    Hola garbi24! A vegades penso que jugo més ara que quan era nina! Benvingut al blog!!

    Hola S.N! Hauríem de jugar pel simple plaer de jugar.

    Una abraçada a tots! Moltes gràcies pels vostres comentaris... i compartir el meu joc!

  • Maria Escalas Bernat | 14 de gener de 2011 a les 1:13

    Avui he penjat al blog aquesta poesia, i evidentment he dit que l'has traduït tu.
    Una abraçada