Feliç Any Nou!


Compartirem misteris i desigs
d'arrel molt noble i secreta, en l'espai
de temps que algú permetrà que visquem.
Compartirem projectes i neguits,
plaers i dols amb dignitat extrema,
l'aigua i la set, l'amor i el desamor.

Tot això junt, i més, ha de donar-nos

l'aplom secret, la claredat volguda.

Miquel Martí Pol
 (fragment del poema "Ara mateix")


Molt Feliç Any 2012!
xin xin!!!

El camí de la pau

Alegria d'una al·loteta davant el sol. Joan Miró

La Pau és a cada passa.
Aquest lluent sol roig és el meu cor.
Cada flor somriu amb mi.
Què verds i frescs són aquests camps.
Què càlida és la brisa.
La Pau és a cada passa.
Segueix la infinita senda de l'alegria.
Thich Nhat Hanh

Emocions

Amor

Ahir era el darrer dia de classe. Sóc tutora d'un grup d'un cicle superior de Formació Professional. Per acomiadar-nos vam fer una festeta i una espècie d'amic invisible, sense regals, només paraules... quasi res.
Sempre m'agaf les alabances amb pinces, és un petit defecte (entre d'altres) que tenc. Però ahir em vaig permetre el luxe d'emocionar-me i avui he tengut ganes de compartir-ho.


L'escrit anava acompanyat de la paraula "Amor" escrita en xinès i de la frase de n'Eleanor Roosevelt següent:
 "Dar amor, constituye en sí, dar educación."
Ja us podeu imaginar com em sent i la força que m'ha donat com a mestra.

Moltes gràcies, des del fons de la meva ànima!!!!

Bon Nadal!


Bones Festes i moltes moltes gràcies per acompanyar-me!

Una besada...


La breu paraula


A vegades el silenci
és la paraula justa
la que encén els llums,
la que millor s'escolta
la que plau o es sofreix
carregada de mil·lenis,
la que otorga bellesa
la flor del pensament.


És en aquest moment
de la clara harmonia,
de la millor tristesa,
de la sencera alegria.
És el gran fonament
que ronda a la grandesa:
la teva paraula i la meva
habiten el silenci.

Per això la paraula

ha de ser pronunciada
com una cerimònia
amb aire de campanes,
una festa de l'ànima,
fanal del pensament,
perquè fou generada
pel millor silenci.


 Hamlet Lima Quintana.

Sachi

Child of the Universe by Josephine Wall

Poc després del naixement del seu germà, la petita Sachi començà a demanar als seus pares que la deixaren sola amb el nou bebè. Com que ells temien que, igual que la majoria d'infants de quatre anys, la petita estàs gelosa i volgués fer mal al seu germà, li digueren que no. Però Sachi no es mostrava gens gelosa. Era bona al·lota amb el bebè i demanava cada vegada amb més urgència que la deixaren tota sola amb ell. Finalment, els pares decidiren accedir-hi.

Joiosa, la nina entrà a l'habitació del seu germanet i tancà la porta, que tot just es va obrir una micona, tan sols per permetre als encuriosits pares observar-la i escoltar-la.

Llavors pogueren veure com la petita Sachi s'acostava silenciosament al seu nou germà i, apropant el seu rostre al d'ell, li va dir en veu baixa:

_ Bebè, conta'm com és Déu, que jo ja estic començant a oblida-me.

Dan Millman

I l'amor?



Innocència?

Avui al matí el meu fill s'ha aixecat tot content i ha anat a veure el seu pare, que mirava la marató del programa "Punto Pelota" del canal Intereconomia. 
Son Pare li ha explicat que es tracta d'un programa que dura 24 hores seguides parlant del clàssic Barça-Madrid. 

El petit, com aquell qui res li amolla:

- I han estat tota la nit desperts només per un partit de futbol? Tanta sort que els del Barça han anat a dormir!!  No podran veure el partit aquests!!




Arròs i flors



Em demanes per què compro arròs i flors?

Compro arròs per viure i flors per a tenir alguna cosa 


per a la qual viure.
Confuci


Una abraçadeta i una flor!

Arranca... alegries!


“Tu vius sempre en els teus actes. Amb la punta dels teus dits prems el món, li arranques aurores, triomfs, colors, alegries: és la teva música. La vida és el que tu toques.” 
Pedro Salines

Bona setmana!

Inspiració

Tardor, Giuseppe Arcimboldo, 1573

Fa unes dues setmanes que estic cercant la inspiració darrera aquesta imatge. De fet l'he buscada per davant, per darrera i per ambdos costats, però no hi hagut manera. 
He de reconèixer que Arcimboldo va tenir un gran mèrit, escollint cada una de les parts i disposant-les en el lloc més adient .  La patata, el nap, el codony i la magrana. La figa, el raïm, el bolet i també la pastanaga. El rave, la pera i, per descomptat, la carbassa. Sens dubte una  composició original i sorprenent, mes he de confessar que no m'ha arribat al cor. Em sembla que la seva extravagància no em permet arrencar les paraules de la tela que l'empara.
He intentat apropar-me a cada un dels seus elements, observant-los de prop,  palpejant-los un a un, memoritzant la seva textura i olorant-los com es pugui olorar el més car dels perfums. No m'he oblidat d'assaborir-los, com si es tractassin de la menja més exquisida que us pugueu imaginar. 
Ha estat inútil. La  mescla de sensacions obtinguda ha estat igualment estranya i poc satisfactòria per a l'afer en qüestió. A l'únic que m'ha inspirat és a un bon àpat de diumenge.

Us hi apuntau? (a l'àpat, vull dir...) 

Una aportació a Relats Conjunts

Endevina endevinalla 8

Il·lustració és de Mark Christopher Chandler

Al.lota, ¿ Vols que facem,
el que férem l'altre vespre?
Juntarem pèl entre pèl
i amagarem la resta.


Us animeu?

En Miquel Banús me n'acaba de donar una altra versió que potser us ajudarà una mica, moltes gràcies Miquel!



Maridet, maridet, anem al llit;

farem allò de cada nit:

pèl sobre pèl

i el belluguet al mig.


Pissicologia 2


A poc a poc

Il·lustració basada en l'obra "Caracol" de Consuelo Pillot Beeson

"Hi ha un lloc on tots arribarem, els ràpids i els lents. I allà, els ràpids esperaran per primera vegada, que els lents els contem com fou viure".
Patricia Sosa

Jo cada dia intent anar més a poc a poc, no sempre ho aconsegueixo, però me n'adono que cada vegada tenc més coses per contar...   qui s'hi apunta?
U n  a    a   b   r    a      ç       a       d        a        ! 

La felicitat mai se'n va


Hapiness Like a Butterfly, by Elzbieta Mozyro
La felicitat no té contraposat perquè mai és perd.
Pot estar enfosquida, però mai se'n va... perquè tu ets felicitat. La felicitat és la teva essència, el teu estat natural... i, per això, quan alguna cosa s'interposa, l'enfosqueix, i sofreixes per por a perdre-la. Et sents malament perquè ansies allò que ets. És l'afecció a les coses que creus que et proporcionen felicitat el que et fa sofrir. No has d'affeccionar-te a res, ni a cap persona, ni a la teva mare, perquè l'afecció és por, i la por és un impediment per a estimar.
El responsable dels teus enfadaments ets tu, doncs encara que l'altre hagi provocat el conflicte, l'afecció i no el conflicte, és el que et fa sofrir.
És la por a la imatge, que l'altre hagi pogut fer de tu, por a perdre el seu amor, por a haver de reconèixer que és una imatge la que dius estimar, i por a que la teva imatge, la que tu somies que ell tengui de tu es trenqui.
Tot temps és un impediment per a que l'amor sorgeixi.
I la por no és innata, sinó apresa.
La por és provocada pel que no existeix.
Tens por perquè et sents amenaçat per alguna cosa que ha registrat la memòria.
Tot fet que has viscut amb angoixes per unes idees que et ficaren queda registrat dintre teu i surt com una alarma en cada situació que t'ho recorda.
No és la nova situació la que l'emplena d'inseguretat, sinó el record d'altres situacions, que et contaren o que has viscut anteriorment amb una angoixa que no has sabut resoldre.
Si desperts a això, i pots observar-ho clarament recordant el seu origen, la por no es tornarà a produir, perquè eliminaràs el record.

Anthony de Mello

Gent necessària


Gent necessària

Hi ha gent que només dient una paraula
Encén les il·lusions i els rosers.
Que només somrient entre els ulls
Ens convida a viatjar per altres llocs.
Ens fa recórrer tota la màgia.
Hi ha gent que només donant la mà
Trenca la solitud, para la taula, 
Serveix l'olla, col·loca les garlandes
I només empunyant una guitarra
Fa una simfonia d'anar per casa.
Hi ha gent que només obrint la boca
Arriba fins als límits de l'ànima,
Alimenta una flor, inventa somnis,
Fa cantar el vi dins les alfàbies... 
I després es queda com si res.
Hi ha qui se'n va de nuvi amb la vida
Desterrant una mort solitària,
Doncs sap que just al devora
Hi ha gent que és així, tan necessària!!

Hamlet Lima Quintana
Poeta argentí (1923 - 2002)
traducció pròpia

GENTE NECESARIA

Hay gente que con solo decir una palabra
Enciende las ilusiones y los rosales.
Que con solo sonreír entre los ojos
Nos invita a viajar por otra zona.
Nos hace recorrer toda la magia.
Hay gente que con solo dar la mano
Rompe la soledad, pone la mesa,
Sirve el puchero, coloca las guirnaldas
Y con solo empuñar una guitarra
Hace una sinfonía de entre casa.
Hay gente que con solo abrir la boca
Llega hasta los limites del alma,
Alimenta una flor, inventa sueños,
Hace cantar el vino en las tinajas...
Y después se queda como si nada.
Hay quien se va de novio con la vida
Desterrando una muerte solitaria,
Pues sabe que a la vuelta de la esquina,
Hay gente que es así, tan necesaria !!!!!

La casa de les paraules

Il.lustració de Gustavo Aimar

"A la casa de les paraules, somià Helena Villagra, hi acudien els poetes. Les paraules, guardades en vells flascons de vidre, esperaven als poetes i se'ls oferien, boges de ganes de ser triades: elles pregaven als poetes que les miressin, que les ensumassin, que les tocassin, que les llepassin. Els poetes obrien els flascons, provaven paraules amb el dit i llavors es llepaven els llavis o arrufaven el nas. Els poetes caminaven a la recerca de paraules que no coneixien, i també cercaven paraules que coneixien i havien perdut."

Eduardo Galeano
Libro del los abrazos


Un no sempre troba les paraules per expressar tot el que vol o necessita dir. Estaria bé disposar de la casa de les paraules per a pegar-hi una ullada, o simplement per perdre-s'hi una estona. Segurament hi trobaríem flascons grans, plens de contigut, i d'altres més petitons, quasi insubstancials... Potser hi trobaríem paraules mare, inspiradores, o qui sap, paraules imaginàries, d'aquelles que ajuden a expressar tot allò que és tan difícil de dir però que basta una mirada per fer-nos entendre. 
Seguiré somiant, i entre els somnis aniré cercant paraules per a què les pugueu mirar, tocar, acaronar, i tastar-les, llepant-vos els dits i ja em perdonareu si algun cop us fan arrufar el nas.

Llibertat

Namalam
 
L’ànima...
essència de l’ésser, essència de vida.
Vigor, força, quina il·lusió!
Una quimera, si està adormida.
Més quan es despert i cobra existència,
t’omple de goig i d’esplendor
i no hi ha ombres ni foscor
que t’embrutin la vivència.
És ben ver, és ben segur,
la llibertat pertany a un mateix.
A un mateix pertany el destí.
El destí de viure empresonat,
o de no ser mai esclavitzat,
i de crear i triar lligams
que t’ajuden i et permeten
omplir-te d’alegria.
No sempre és evident, no és tan senzill...
I així i tot, ningú em pot dir
que no sóc lliure de pensaments,
emocions i sentiments,
que em fan reviure i compartir
la felicitat amb tots els meus.
Ventafocs

Conhort


He decidit anar afegint totes les poesies a la pàgina principal del blog, anar traient-les del racó per tenir-les totes més avinent. Simplement és qüestió de format, o qui sap... el fet és que aquí n'hi ha una de les primeres que vaig escriure. Em sap greu pels qui ja les han llegides, però m'ha semblat la millor manera de posar-les totes juntes. Una abraçadeta!


Fotografia de Cristina García Rodero. Nina caminant

  
Conhort

Mireu la nina que camina
pels camins empedreïts,
amb el cap mirant enterra
i el seu cor sempre encongit.
No rep consol del dia
i la nit ja és passada,
la rutina de la vida
li pren cada alenada.
I es despert a mitjanit
esperant una abraçada,
ha tingut un malson
i la nina està espantada.
Es dorm i no s’immuta
i al matí, ni una besada.
¿Què li he fet,
que no em torna la mirada?

Va creixent i se n’adona
que no hi ha delicte ni pecat,
però la vida mentrestant
li ha deixat una petjada.
I vol cridar ben fort,
necessita una estirada.
I les paraules no li surten,
ella no n’està avesada.
I quan sembla preparada,
ja ben gran i conhortada,
l’aprensió no l’abandona,
no li pot donar passada.
I no sap pregar perdó,
ni tampoc donar les gràcies.
Tot són aprenentatges
que s'atenyen amb la pràctica.
Ella és forta, i aprenent,
i s’aixeca amb esperança,
i agafa del present
el goig i l’alegrança 
de les coses quotidianes.
Ventafocs

Entre

 
Entre els teus braços
entre els meus braços
entre els tous llençols
entre la nit 
tendres
sols
greus
feroços
luxuriosos
esplèndits
entre l'ombra
entre les hores
entre
un abans i un després
Idea Vilariño
traducció pròpia


Entre la realitat
i el desig
entre la vivència 
i el somni
entre la prosa
i la poesia
hi ha un buit
un silenci.
Entre el vull
i el no puc
només enyors
i paraules.
Ventafocs

L'art de cuinar...



Tota la nit ha plogut, la terra és més que humida i es respiren uns aires cada vegada més freds. Fa un dia de pilotes! 
No, no,... no vull expressar cap tipus de malestar ni tampoc cap entusiasme extraordinari. Bé, pot ser sí que és un dia extraordinari, però el que realment volia dir és que aquest matí em passaré el matí fent pilotes, mandonguilles o mondonguilles, com vulgueu.
Julivert, ceba, moraduix i all, tot ben picadet, menut menut, i amb un parell d'ous, a remanar-ho tot ben remanat. Tal com feia la padrina. Jo no n'hi vaig veure fer, però me la m'imagino perfectament.
Espècies: sal i preba bo, les de tota la vida, sense complicacions, ...
Les carns assaonades prenen textura. S'entremesclen amb les mans, amarant-se de tots els sabors i, de tant en tant, un pessic als llavis. Uns llavis desitjosos per provar la menjua. 
I ara, amb paciència i amb tendresa, les mans cobertes de farina comencen a donar-lis forma.  Amb uns moviments quasi inconscients, però ben mesurats, una a una, sense pressa, sense pausa.
Ja només queda coure-les i, per descomptat, tastar-les...  bon profit!

TIC TAC


Les clarors i les ombres s'entremesclen aquí dintre. Els reflexes daurats de les peces m'enlluernen, quasi m'hipnotitzen, cada una d'elles en el seu lloc precís, amb el seu ritme, la seva funció i fins i tot sembla que tenen el seu propi tarannà.

Els seus engranatges s'acoblen magistralment uns amb els altres, conformant un únic cos. Un cos extraordinari, eficient, estoic.  Quin nom tan poc poètic! ...rellotge.

Molts cops em demano com és possible que una màquina tan matemàticament perfecte pugui mesurar una cosa tan volàtil i relativa com és el temps. Aquell que a voltes camina pesat i parsimoniós, i d'altres  lleuger i diligent que ni tan sols tenim l'ocasió d’adonar-nos-en. 

I així i tot, el tic-tac no s'altera, tic-tac, tic-tac, tic-tac… de forma regular,  harmònica, adient-se amb el propi univers. No el podem fer enrere, ni apressar-ho i molt menys aturar-ho, simplement deixar-nos-en embolcallar i gaudir de cada minut que ens ofereix.
Ventafocs


Una aportació a Relats Conjunts

Vents de tardor


"Núvols i fulles" (C. Osorio)

Sóc com arbre de tardor
Que va perdent ses fulles
I a cada fulla, un sospir
I a cada sospir, una llàgrima
Despullant-me d’il·lusions
Tal com passa la jornada. 
Les arrels em donen vida
I alhora em son presó
No sempre trob la saó
Ni la llum per ma ferida.
I entre engronsada i engronsada
Em deix dur pel mateix vent
I em demano, tota innocent
Si hi haurà noves primaveres
Ventafocs

El vent m'ha dit que n'hi haurà... 

Esperança


"Si de veres esperes el Cel, mostra'm què fas per a què la terra s'assembli menys a l'Infern"

René Juan Trossero
Escriptor, filòsof i psicòleg argentí. 

Moltes vegades...




¸.☆¸.

Res, ho és tot.

Poc és molt.

Massa no és res.

Abundància és pobresa.

Pobresa és abundància.

Tot depèn del teu nivell de valoració.


Autor desconegut 
(almenys per mi)

Les eleccions...

s'acosten.

No més fems!
(què difícil que ho tenim)

Per la discapacitat



                        300 persones han aconseguit enregistrar aquesta preciosa  
                                SceneMob ECOM per la discapacitat

Gotes


Ha
plogut
somriures
banyant joiosos
les nostres paraules
i entre lletra i lletra
s'escolen gotes d'alegria.
plaer subtil 
a distància
¸.✿´´
Ventafocs

Estima les lletugues



“Quan sembres lletugues, si no creixen bé, no dones la culpa a la lletuga. Cerques les raons per les que no ho fan correctament. Potser necessiten fertilitzant, o més aigua, o més sol.

Mai dones la culpa a les lletugues. Així i tot, si tenim problemes amb els nostres amics o amb la família, li donam la culpa als altres.  Però si sabem com tenir cura d’ells, creixaran bé, com la lletuga.

Donar la culpa no té cap efecte positiu en absolut,  tampoc intentar persuadir utilitzant la raó i l’argument. Aquesta és la meva experiencia. Cap culpa, cap raonament, cap argument, només comprensió . Si entens, i ho demostres,  pots estimar, i la situació canviarà.”

Thich Nhat Hanh


Revelació



El món
Un home del poble de Neguà, a la costa de Colòmbia, va poder pujar a l'alt cel.

A la tornada,  contà. Va dir que havia contemplat, des d'allà dalt, la vida humana.  I va dir que som una mar de petits focs.

- El món és això- revelà -. Un munt de gent, una mar de petits focs.

Cada persona brilla amb llum pròpia entre totes les altres. No hi ha dos focs iguals. Hi ha focs grans i focs petits i focs de tots els colors. Hi ha gent de foc serè, que ni se n'adona del vent, i gent de foc boig, que omple l'aire d'espurnes. Alguns focs, focs beneits, no il·luminen ni cremen; però d'altres abrasen la vida amb tantes ganes que no es poden mirar sense parpellejar, i qui  s'acosta, s'encén.

Eduardo Galeano
El Libro de los abrazos
Traducció pròpia

shhhhhhhhh ...





   s                                       i
     i                            c
     l      e      n




Preu a convenir




La crisi agusa l'enginy... 

Matemàtiques

Nombres en color
Jasper Johns

1x1


1x1?

—Un.

1x2?

—Tot.

Tot?

—Sí; si els dos s'estimen.


Jairo Aníbal Niño
"La alegria de querer"
Literatura feta tendresa, escriptor, narrador, dramaturg... colombià.
(5/09/1941-30/08/2010)




Kim Jong Bok Illustration


Somriures de sucre

Núvols de cotó

Abraçades de pluja

Somnis de tardor

Desiderata (poema)


Camina plàcid entre el renou i la pressa i recorda
quina pau es pot trobar en el silenci.

Quan sigui possible i sense rendir-te, 
mantén bones relacions amb totes les persones. 
Enuncia la teva veritat d'una manera serena i clara 
i escolta als altres, fins i tot al maldestre i ignorant, 
també ells tenen la seva pròpia història. 

Esquiva a les persones renoueres i agressives, 
ja que són un empípol per a l'esperit. 
Si et compares amb els altres, et tornaràs 
va i amargat, 
ja que sempre hi haurà persones 
més grans i més petites que tu. 

Gaudeix dels teus èxits el mateix que dels teus plans. 
Mantén l'interès en la teva pròpia carrera 
per humil que sigui, 
ella és un veritable tresor 
en el fortuït canviar dels temps. 

Sigues caut en els teus negocis 
ja que el món està ple d'enganys, 
mes no deixis que això et torni cec 
per a la virtut que existeix. 
Hi ha moltes persones que s'esforcen 
per aconseguir nobles ideals. 

La vida està plena d'heroisme. 
Sigues sincer amb tu mateix, 
especialment no fingeixis l'afecte. 
I no siguis cínic en l'amor, 
ja que enmig de totes les arideses i desenganys, 
és perenne com l'herba. 

Acata dòcilment el consell dels anys 
abandonant amb gràcia les coses de la joventut. 
Conrea la fermesa de l'esperit, 
perquè et protegeixi en les adversitats sobtades. 
Molts temors neixen de la fatiga i la solitud. 
Sobre una sana disciplina, sigues benigne amb tu mateix. 

Tu ets una criatura de l'univers. 
No menys que les plantes i els estels, 
tens dret a existir. 
I tant si ho tens clar com no, 
indubtablement l'univers va com ha d'anar. 

Per això has d'estar en pau amb Déu 
sigui quina sigui la teva idea d'Ell. 
I siguin quins siguin els teus treballs i aspiracions, 
conserva la pau amb la teva ànima 
en la bulliciosa confusió de la vida. 
A pesar de tota la seva farsa, penalitats i somnis fallits, 
el món encara és bell. 

Sigues caut, esforça't per ser feliç!


L'origen d'aquest poema és incert, alguns diuen que és un anònim del segle XVI trobat en un monestir, per altra part, d'altres afirmen que l'autor és Max Ehramn (1872-1945), un advocat i filòsof de Harvard.
traducció de Ventafocs

ONU


La ONU acaba de finalitzar l'enquesta més gran i important de la seva història. La pregunta fou:

'Per favor, digui honradament què opina de l'escassesa d'aliments a la resta del món?

Els resultats no han pogut ser més descoratjadors. L'enquesta ha sigut un total fracàs, perquè:

- Els europeus no entengueren què significava "escassesa".
- Els africans no sabien què eren "aliments".
- Els israelians no entengueren què volia dir "per favor".
- Els nord-americans demanaven què significa "la resta del món".
- Xinesos, cubans i  àrabs demanaven que se'ls explicàs el significat de la paraula "opina".
- I en els Parlaments espanyol, argentí, colombià, xilè, bolivià, peruà, brasiler i veneçolà es segueix debatent què dimonis és això d'"honradament"


Bona setmana!


Sense títol


Les llàgrimes que vaig vessar en el passat,


s'han convertit en pluja


que rega suaument


el meu jardí. 

Thich Nhat Hanh

M'agradaria


M'agradaria

veure-ho tot d'enfora

però amb tu.

Mario Benedetti
                                                                                                                  (el gran)

Coses de peixos...

Peces Cobalto. Elena Ospina
http://editorialpatatuz.blogspot.com

"- Vostè perdoni - li diu un peix a l'altre-. Com que vostè és major i té més experiència que jo, probablement em podrà ajudar. Digui'm vostè: on puc trobar això que anomenen oceà? He estat cercant-lo per tot, sense resultat.
- L'oceà? - respongué el vell peix - és on estàs ara mateix.
- Això? Però si això no és més que aigua... El que jo cerc és l'oceà - replicà el jove peix, totalment decebut, mentre se n'anava nedant a cercar en un altre lloc."


Potser nosaltres estam igual de perduts cercant la felicitat, i la tenim tan a prop que no som capaços d'adonar-nos. La felicitat la trobam en un somriure còmplice, en una mirada, en un conversa amical, en una coca dolça, en l'oratge, en un silenci o en una melodia, en un poema, en la contemplació del núvols...

Bona setmana, amics lectors! Us envio un gran somriure!!!

Arribà el dia...


"I va arribar el dia en què el risc que corria 

per romandre ferma dins del capoll 

era més dolorós 

que el risc que corria per florir"

Anaïs Nin

Tant de bo...




Tant de bo siguem dignes de la desesperada esperança.
Tant de bo puguem tenir el coratge d'estar sols i la valentia d'arriscar-nos a estar junts, perquè de res serveix una dent fora de la boca, ni un dit fora de la mà.
Tant de bo puguem ser desobedients, cada vegada que rebem ordres que humilien la nostra consciència o violen el nostre sentit comú.
Tant de bo puguem merèixer que ens anomenin bojos, com han estat anomenades les Mares de la Plaça de Maig, per cometre la bogeria de negar-se a oblidar en els temps de l'amnèsia obligatòria.
Tant de bo puguem ser tan porfidiosos per a seguir creient, contra tota evidència, que la condició humana val la pena, perquè hem estat mal fets, però no estem acabats. 
Tant de puguem ser capaços de seguir caminant pels camins del vent, a pesar de les caigudes i de les traïcions i de les derrotes, perquè la història continua, més enllà de nosaltres, i quan ella diu adéu, està dient: fins després.
Tant de bo puguem mantenir viva la certesa de que és possible ser compatriota i contemporani de tot aquell que visqui animat per la voluntat de justícia i la voluntat de bellesa, nesqui on nesqui i visqui quan visqui, perquè no tenen fronteres els mapes de l'ànima ni del temps.
Eduardo Galeano

Bona setmana!



Aquest és en Messi, el meu moix. Sí, ja ho sé, no li pega aquest nom essent tan blanquet, però entre Messi i Minnie, millor el que té.  Cada vespre em fa companyia mentre acab de fer les meves tasques, i... em fa una enveja! Quin so més plàcid! Avui m'ha fet ganes fer-li una foto amb la mateixa càmera del l'ordinador per ensenyar-vos-lo.  
Des que he començat la feina no tenc temps de visitar els blogs com solia fer, ni de fer les meves entrades. Ja em perdonareu.

Una abraçada a tots i que tingueu molt bona setmana!