La veritat sobre els Reis Mags

reyes-magos
Acabo de llegir un post en un dels blogs  que segueixo (Idò) i tot d’una he pensat en una història que vaig llegir l’any passat on s’explicava la veritat sobre els Reis Mags. Aquí la teniu:
“ Un dia, una mare tot just s’acabava d’asseure disposada a escoltar el què, com tots els dies, la seva filla li contava. Amb això, la seva filla, em veu baixa i temorosa, li digué:
- Mamà?
- Sí, filla, conta’m
- Escolta, vull… que em diguis la veritat.
- Clar, filla. Sempre te la dic – respongué la mare un poc sorpresa.
- És que… – titubejà na Blanca.
- Digues, filla, digues.
-Mamà, existeixen els Reis Mags?
La mare de na Blanca es quedà muda, mirà al seu home, intentant descobrir l'origen d’aquella pregunta, però només va poder veure un rostre tant sorprès com el seu que el mirava igualment.
- Les nines diuen que són els pares. És vera? La nova pregunta de na Blanca l’obligà a tornar la mirada cap a la nina i enviant-se la saliva li digué:
- I tu què creus, filla?
- Jo no ho sé mamà, que sí i que no. Per un costat em sembla que sí existeixen perquè tu no m’enganyes; però, com que les nines diuen això.
- Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals però…
- Llavors és vera?  - tallà la nina amb els ulls humits – M’heu enganyat!
- No, mira, mai t’hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existeixen – respongué la mare agafant amb les dues mans la cara de na Blanca.
- Idò no ho entenc mamà.
- Seu, filleta, i escolta aquesta història que et contaré perquè ja arribat l’hora que la puguis entendre – digué la mare, mentre assenyalava amb la mà el seient de devora.
Na Blanca es va asseure entre els seus pares ansiosa d’escoltar qualsevol cosa que la tragués del dubte, i la seva mare es disposà a narrar el que per ella degué ser la vertadera història dels Reis Mags:
“Quan el Nin Jesús nasqué, tres Reis Mags que  venien d’Orient guiats per una gran estrella, s’aproparen al Portal per a adorar-lo. Li dugueren regals en prova del seu amor i respecte, i el Nin es posà tant content i semblava tant feliç que el més ancià dels Reis, Melcior, digué: – És meravellós veure tan feliç a un infant! Hauríem de dur regals a tots els nins del món i veure la seva felicitat. – Oh, sí! – Exclamà Gaspar- . És una bona idea, però és molt difícil de fer. No serem capaços de dur regals a tants milions de nins i nines que hi ha al món. Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos companys amb cara d’alegria, comentà: - És vera que seria fantàstic, però Gaspar té raó i, encara que som mags, ja som ancians i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer entregant regals a tots els nins. Però seria tant bonic.
Els tres Reis es posaren molt trists pensant que no podrien realitzar el seu desig. I el Nin Jesús, que des de la seva pobre bressol pareixia escoltar-los molt atent, va somriure i la seva veu s’escoltà en el portal: – Sou molt bons, estimats Reis Mags, i us agraeixo els vostres regals. Us ajudaré a realitzar el vostre desig. Digueu-me: què necessiteu per a poder dur regals a tots els nins i nines? –. – OH! Necessitaríem milions i milions de patges, quasi un per a cada infant que poguessin dur al mateix temps a cada casa els nostres regals, però no`podem tenir tants de patges, no n’existeixen tants- . – No us preocupeu per això – digué el Nin- . – Jo us donaré, no un, sinó dos patges per a cada nin que hi ha en el món.- 
- Seria fantàstic! Però, com és possible? – digueren a la vegada els tres Reis Mags amb cara de sorpresa i admiració.-
- Digueu-me, no és vera que els patges que us agradaria tenir han d’estimar molt als infants?-. - Sí, és clar, això és fonamental – assentiren els tres Reis-. – I, no és vera que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desitjos dels nins? –. – Sí, sí . Això és el que exigiríem a un patge – respongueren cada vegada més entusiasmats els tres. - Idò digueu-me, estimats Reis: hi ha algú que estimi més als infants i els conegui millor que els seus propis pares?
Els tres Reis es miraren assentint i començant a comprendre el que el Nin Jesús estava planejant, quan la seva veu se sentí de nou: – Ja que així ho heu volgut i per a què en nom dels Tres Reis Mags d’Orient  tots els infants rebin algun regal, Jo ordeno que per Nadal, commemorant aquest moments, tots els pares es converteixin en els vostres patges, i que en el vostre nom, i de part vostra regalin als seus fills el que desitgin. També ordeno que, mentre els nins siguin petits, la entrega de regals es faci com si ho fessin els propis Reis Mags. Però quan els nins siguin suficientment majors per entendre això, els pares els contaran aquesta història i a partir de llavors, en tots els Nadals, els infants faran també regals als seus pares en prova del seu afecte. I recordaran que gràcies als Tres Reis Mags tots són més feliços.”
Quan la mare de na Blanca hagué acabat de contar aquesta història, la nina s’aixecà i donant un bes als pares els va dir:
- Ara sí que ho entenc tot mamà. I estic molt contenta de saber que m’estimeu i que no m’heu enganyat.
I corrent, es dirigí a la seva habitació i tornà amb una vidriola a la mà mentre deia:
- No sé si tindré doblers abastament per comprar-vos algun regal, però l’any que ve ja guardaré més doblers.
I tots s’abraçaren mentre que, ben segur, des del Cel, tres Reis Mags contemplaven l’escena immensament satisfets.
 
Moltes gràcies Autor desconegut


No sé si els nostres fills l'entendran o no, o els convencerà, però la història no deixa de ser molt guapa.

6 silenci(s):

  • Maria Escalas Bernat | 7 de desembre de 2010 a les 8:45

    Jo també coneixia la història, i és una de les armes que tinc guardades per quan guanyi el pes de l'evidència

  • Ventafocs | 7 de desembre de 2010 a les 9:15

    N'hem de guardar moltes d'armes els pares per a sortir ben parats! ;)

  • Josep | 7 de desembre de 2010 a les 11:12

    Quina història més bonica!. No la coneixia. Val la pena fer-la servir quan arribi el moment, tal com diu la Maria.

  • Anònim | 7 de desembre de 2010 a les 14:12

    Preciosa història. També em servirà!!!
    gràcies per compartir-la!

    M. Àngela

  • S.N. | 9 de desembre de 2010 a les 0:23

    A mi sempre m'han dit que els regals els compraven els pares però sempre he cregut fins al dia d'avui que els reis efectivament existeixen.
    No coneixia la història però en realitat ja la sabia.
    Crec en la màgia aquell dia perquè tots ens tornem mig bojos i ens comprem regals perquè sí només perquè ens estimem i ens gastem el sou en la nostra família i no és màgic això??

  • Ventafocs | 9 de desembre de 2010 a les 9:22

    Hola Josep, a mi aquesta història em va encantar... m'agrada molt que també t'hagi agradat. Una abraçada contenta!

    Hola M. Àngela, gràcies a tu per passar-te per aquí i compartir el teu moment amb el blog. Una abraçada agraïda!

    Hola S.N, jo vaig saber qui eren els reis de ben petita, i la màgia desaparegué massa aviat. En les nostres mans està reconduir la màgia i fer veure als nostres fills quin són els vertaders regals. Una abraçada màgica!