Amagadons

cuit-i-amagar

Sol donar moltes voltes a les coses, a entendre el que sent, a la meva manera de ser, d’actuar i, de retruc, resoldre els conflictes que m’impedeixen gaudir del que m’envolta en plenitud. Simplement intent trobar on aferrar-me per seguir endavant i superar els obstacles que em trobo. No és fàcil, perquè així com vas avançant sorgeixen nous problemes que s’han d’afrontar i cada un d’ells et mostren nous conflictes que encara no has resolt o que et pesaves que ja ho havies fet. 

Després de molt reflexionar he arribat a la conclusió que la força està dins tu mateix i que si no ets capaç de trobar-la ningú ho farà per tu, simplement seguiràs sent una persona depenent. Això no significa que no necessitem ajuda, tots necessitem sentir-nos acompanyats, però sense la força interior, per dir-ho d’alguna manera, un pot sentir-se sol envoltat de gent que t’estima. 

No sé si el descobriment de la pròpia força és el famós “Secret” vital que està tant de moda darrerament, però no crec que es faci molt lluny. Amb tot, encara que estigui convençuda de l’existència d’aquesta força, un altre tema és com puc arribar ser-ne conscient o, millor dit, a “explotar-la”.

Sí, ja em poden dir que l’important és creure en un mateix, que tots la tenim, que simplement cal cercar-la. A vegades sent que la meva està jugant a amagadons.
El problema és que, com l’aigua, no ens queda d’altra que seguir cap endavant i, ja que hi sóc, seguirem el  joc.