No et detinguis

A vegades et trobes amb paraules que omplen el teu cor i et donen força. O potser les paraules et troben a tu. Ho aniré meditant, mentre voldria compartir aquestes paraules de'n Walt Whitman amb vosaltres, us ve de gust?

No et detinguis
 
No deixis que acabi el dia sense haver crescut un poc,
sense haver estat feliç, sense haver augmentat els teus somnis.
No et deixis vèncer pel desconhort.
No permetis que ningú et llevi el dret a expressar-te, que és, quasi com un deure.
No abandonis les ànsies de fer de la teva vida una cosa extraordinària.
No deixis de creure que les paraules i les poesies sí poden canviar el món.
Passi el que passi la nostra essència està intacta.
Som éssers plens de passió.
La vida és desert i oasis.
Ens abat, ens fereix,
ens ensenya,
ens converteix en protagonistes
de la nostra pròpia historia.
Encara que el vent bufi en contra,
la poderosa obra continua:
Tu pots aportar una estrofa.
No deixis mai de somiar,
perquè en somnis és lliure l’home.
No caiguis en el pitjor dels errors:
el silenci.
La majoria viu en un silenci espantós.
No et resignis.
Escapa!
“Emet els meus udols pels sostres d’aquest món”, 
diu el poeta.
Valora la bellesa de les coses simples.
Es pot fer bella poesia sobre petites coses,
però no podem remar en contra de nosaltres mateixos.
Això transforma la vida en un infern.
Gaudeix del pànic que et provoca
tenir la vida per davant.
Viu intensament,
sense mediocritat.
Pensa que en tu està el futur
i encara la tasca amb orgull i sense por.
Aprèn de qui et poden ensenyar.
Les experiències de qui ens precediren,
dels nostres “poetes morts”,
t’ajuden a caminar per la vida.
La societat d’avui som nosaltres:
Els “poetes vius”.
No permetis que la vida et passi sense que la visquis. 

3 silenci(s):