Madurem

Two strawberries, one red and one green, on straw to protect the
Diuen que envellir és obligatori i que madurar és opcional. Hi ha persones que maduren massa aviat, i d’altres sembla que no maduren mai. L'assoliment de la maduresa no depèn de l’edat de la persona, depèn bàsicament de les circumstàncies que et toca viure i de la capacitat d’adaptar-te a aquestes circumstàncies.

La maduresa s’adquireix quasi sense adondar-nos. Un dia ens llevem i veiem que hem deixat la innocència qui sap a on, ja no som el què érem. No hem deixat les pors, però hem après a vèncer-les. No hem deixat de sentir-nos vulnerables, però som capaços de trobar la força dintre de nosaltres per seguir endavant. El cor no ha deixat de plorar pel que ens fa mal, però ha après a viure a pesar de les llàgrimes i a donar importància i gaudir de les alegries.

Madurem quan veiem que els nostres pares no ho saben tot, que ens necessiten, que els hem de correspondre amb el que ens han donat.

Madurem quan ens adonem que el que ens envolta no els que sempre hem somiat, i a pesar de tot som capaços d’assumir-ho, d’apreciar-ho i fins i tot agrair-ho.

Madurem quan no ens importa el què diran o el què pensen els altres, sinó que simplement ens preocupem pel ens diu el propi cor, o el cap, o ambdós.

Madurem quan aprenem a oblidar el mal que ens han fet les persones que més estimem i ens adonem que la ràbia i el rancor no ens porten enlloc.

Madurem quan, malgrat el pes de l’ànima, t’aixeques diàriament pensant que aquell dia serà bo i que donaràs el millor de tu per tal de que això sigui possible, essent conscient que potser no ho acabis d’aconseguir.

Madurem quan te n’adones que la força de seguir cap endavant està dintre teu, quan no esperes que els altres resolguin els teus problemes i assumeixes les teves pròpies responsabilitats. I amb tot, madurem quan ets capaç de demanar ajuda i a confiar amb els altres si veus que defalleixes.

Madurem quan aprenem a estimar-nos a nosaltres mateixos, amb els nostres defectes i virtuts, i som capaços d’oferir aquest amor a tot el què i qui ens envolta.

Madurar és dur, però necessari.

Madurar és necessari, però tant dur!

3 silenci(s):

  • Josep | 29 de novembre de 2010 a les 0:15

    Ventafocs: Molt bon apunt! Quanta veritat és tot el que dius. Però tots hem de madurar... i , si pot ser, que no sigui a cops.

  • mia | 29 de novembre de 2010 a les 9:38

    bon dia ventafocs!
    estic amb en josep, molt bona entrada
    ho expliques d'una manera tan clara que emociona identificar moments viscuts amb primera o tercera persona
    bon dilluns!!!

  • Ventafocs | 30 de novembre de 2010 a les 0:21

    Hola Josep i mia! L'avantatge dels grans cops és que si un se'n surt es queda ben reforçat, qui no es conforma és perquè no vol! Una abraçada molt forta als dos!