Les dues pedres

Aande_stones“Fa molts anys, quan una persona que devia diners podia anar a la presó, un botiguer de Londres va tenir la desgràcia d’acumular un deute enorme, que no podia pagar. Al prestador, que era vell i lleig, li agradava la bonica i jove filla del botiguer, de manera que li va proposar un tracte: cancel·laria el deute a canvi de poder-se casar amb la noia.
Tant el botiguer com la filla es van sentir horroritzats davant d’aquesta proposició, però sabien que no tenien altra remei que acceptar-la. Aleshores el prestador va suggerir de deixar en mans de la sort la decisió. Va dir que posaria una pedra negra i una de blanca en un sac buit, i que després la noia havia d’agafar una de les pedres. Si treia la pedra negra, es casaria amb el prestador i el deute del pare quedaria cancel·lat. Si treia la blanca, es podia quedar amb el seu pare i també els hi perdonarien el deute. Però si es negava a agafar cap de les pedres, el seu pare aniria a la presó, i ella es quedaria sola, sense sostre i passant gana.
El botiguer va acceptar a contracor. Els tres passejaven per un jardí amb el terra tot ple de pedretes. Mentre parlaven, el prestador es va ajupir per recollir les dues pedres, però la noia, amb la vista afuada per la por, es va adonar de què l’home havia agafat, i ficat a dintre el sac, dues pedres negres!!! De seguida, el vell va demanar a la noia que tragués una de les pedres, la que decidiria el seu destí i el del seu pare."
Edward de Bono

"Pensar Bien"
Ara atura't un moment i pensa, què faries si estiguessis al lloc d’aquesta nena? Bàsicament, podríem dir que tenim 3 possibilitats:
  1. No voler agafar cap pedra.
  2. Dir que hi ha dues pedres negres al sac i mostrar que el prestador és un trampós.
  3. O agafar una de les pedres negres i sacrificar-se per salvar al seu pare.
Quina triaries d’entre aquestes? Se t'acut una idea millor?
  1. Si tries la primera, el teu pare anirà a la presó i tu et moriràs de gana.
  2. Si tries la segona, el prestador s’enfadarà molt, i també enviarà el teu pare a la presó.
  3. Si tries la tercera, t'hauràs de casar amb aquest home lleig i fastigós.
 Si després reflexionar una mica no et surt una idea que et convenci,  i vols saber el final del conte, el posaré demà en aquesta mateixa entrada (per cert, segur que el senyor Internet sap la resposta, però... no us engresca pensar-hi una estona?)

 
 Continuació...
La noia del conte va ficar la mà dins la bossa i va treure una pedra. Sense arribar-la a mirar, la va deixar caure al terra, on es va perdre entre totes les altres.
– Que sóc de travada! –va dir– però no hi fa res, perquè si mireu dins la bossa sabreu quina pedra he agafat pel color de la que queda.

Com que la pedra que quedava dins el sac era la negra, es va suposar que ella havia agafat la blanca, i el prestador no es va atrevir a admetre la seva trampa. Així la filla es va quedar a viure amb el seu pare, i el deute va ser perdonat."

La conclusió que en podem treure és que no ens hem de donar per vençuts davant d’un problema, perquè tots els problemes tenen una solució; només cal buscar-la. Fer servir la imaginació. 
És molt important aprendre a afrontar les pròpies pors.