Debilitat


Es sent dèbil,
dèbil de cos i de cor.
La veu ha partit i el malestar roman.
Tan sols li queda resguardar-se, del fred.
D’aquest fred que li arriba als ossos.
Del fred que li gela els sentits.
S’alenteix la lluita.
Es sent dèbil, físicament
i les emocions s’hi apunten.
Es sent dèbil, anímicament
i el cos s’hi apunta.
Però no necessita aquest estat
i no el pensa tolerar.
I alçarà la veu dins dels silencis,
i s'escalfarà l’ànima,
i es cremarà els dits, si cal,
i el que faci falta.

4 silenci(s):