Busques un senyal?

senyal

Un senyal diví? Un senyal terrenal? El nostre camí està ple de senyals. Quan cerquem solucions als nostres problemes o no saben quina decisió hem de prendre ens recolzem en les senyals que ens diuen el que hem de fer o no. Alguns li diran intuïció, d’altres pensaran que han estat enviades directament per Déu.
El fet és que molts de nosaltres hi comptem. Cada qual té el seu propi “Déu”, i probablement no són molt diferents uns dels altres. La qüestió és creure en alguna cosa, sentir que tot té un sentit, sentir-nos acompanyats i que un ésser superior, que en sap més que nosaltres, ens guia i ens indica la direcció més correcta. Que ens doni seguretat, confiança, que ens dugui cap a l’eterna felicitat o simplement ens permeti amagar-nos-hi darrera quan les coses no ens surten com voldríem.
Totes les creences són legítimes, si ens ajuden a seguir endavant, a ser millors persones, a trobar-nos a nosaltres mateixos, a ajudar als altres. A vegades penso que aquest “Déu” tant tot poderós està dins nosaltres mateixos però potser no en som conscients o no el sabem escoltar. La seva força és la nostra pròpia força, la seva alegria és la nostra alegria i la seva consciència és la nostra consciència.
Hi ha persones que sembla que el senten a “Déu” ben dintre seu, que saben interpretar les seves senyals, que senten com la seva llum els guia i són capaces de transmetre-ho. No parlo de les persones que prediquen el que no creuen, amb paraules buides que perden el sentit per tractar-se només d’això, paraules. Hi ha massa senyals que no ens porten enlloc.
Parlo de les persones que veritablement ajuden de forma altruista, que es preocupen pels altres en el dia a dia, que donen una mossegada al famolenc que viu devora casa seva, o abriga al veí que no té feina, que saben escoltar i escolten i que sempre estan disposades a donar una mà a qui ho necessita.
Potser si que ens hem de deixar guiar per elles i seguir el seu exemple.