Somriures i llàgrimes

somriure
Una nit, a la vorera del Nil, una hiena es trobà amb un cocodril. Ambdós es detingueren i es saludaren. La hiena digué:
- Com estàs passant el dia, amic?
- Molt malament- respongué el cocodril- A vegades, ploro de dolor i tristesa. I llavors les criatures diuen: “Són llàgrimes de cocodril”. I això em fa molt més mal del que et podria contar.
Llavors la hiena digué:
- Xerres del teu dolor i de la teva tristesa, però pensa per un moment en mi. Contemplo la bellesa del món, les seves meravelles,  els seus miracles i, plena d’alegria, ric, com riuen els dies. I els pobladors de la selva diuen: “No es més que la rialla d’una hiena”.
Amb això, un lloro que escoltà la conversa pensà: – Jo ja no dic res.
(adaptació d’un relat de Khalil Gibran)