Què és virtual?

Un dia vaig entrar apurada i amb molta gana a un restaurant. Vaig escollir una taula allunyada del moviment, perquè volia aprofitar els pocs minuts que tenia aquest dia, per a menjar i escriure una entrada al blog que se m’havia acabat d’ocórrer, a més tenia ganes de planejar les meves vacances, que des de fa molt de temps no sé ni el què són.
Vaig demanar una ensalada de formatge de cabra, un filet de salmó amb tàperes i pastís de poma, al cap i a la fi la fam és fam i el règim és règim, no?
Vaig obrir el meu portàtil i al mateix instant me’n vaig dur un ensurt de por, amb aquella veu tant baixeta darrera mi:  
- Tia, em dones algun dobler?- em va dir.
- No en tenc, petit – li vaig contestar.
- Només una monedeta per a comprar pa- insistí.
- Està bé, jo te’n compraré un.
Per a variar, el meu correu estava ple d’e-mails. Em vaig quedar distreta llegint poesies, bonics missatges, rient de diverses bromes. Ahh! Aquella música em duia molt bons records…
- Tia, demana que també li posin oli i formatge al pa!
Allà me n’adono que el petit estava al meu costat.
- OK, però després em deixes fer feina, he de fer moltes coses, d’acord?
Va arribà el meu dinar i amb ell la realitat. Vaig fer la comanda pel menut, i el cambrer em va demanar si volia que tragués fora al nin. La meva consciència em va impedir prendre una decisió, i dic “no, està tot bé”.
- Deixi que es quedi. Dugui el pa i alguna cosa que li pugui agradar.
Llavors el nin es va asseure davant mi i em demanà: - Tia, què estàs fent?
- Estic llegint e-mails- li vaig contestar.
- I que són e-mails?
- Són missatges enviats per persones via Internet - Sabia que ell no ho entendria, i per evitar més interrogatoris vaig dir: - És com si fos una carta, només que s’envia per Internet?
- Tia, vostè té Internet?
- Si en tenc, és essencial en el món actual.
- I que és Internet, tia?
- És un lloc de l’ordinador on podem  veure i escoltar moltes coses, notícies, música, conèixer persones, llegir, escriure, somiar, treballar, veure fotos, aprendre. Ho té tot, però en un món virtual.
- I què és virtual, tia?
Decideixo donar una explicació simplificada, amb la certesa de què ell poc ho entendria, però em lliuraria per menjar el meu dinar, sense culpa: - Virtual és un lloc que imaginem, alguna cosa que no podem tocar, abastar. Un lloc en el que creem un munt de coses que ens agradaria fer. Creem les nostres fantasies, transformem el món en quasi com voldríem que fos.
- Què bo, m’agrada!-  digué el nin.
- Petit, has entès el que és virtual?- li dic jo, estranyada.
- Sí tia, jo també visc en aquest món virtual- contestà.
- I tu tens ordinador?
- No, però el meu món també és d’aquest estil… virtual!! La meva mare passa tot el dia fora, arriba molt tard i quasi no la veig. Jo cuido al meu germà petit que viu plorant de fam, i li don aigua per a que pensi que és sopa. La meva germana major surt tot el dia, diu que va a vendre el seu cos, però jo no ho entenc , perquè ella torna sempre amb el seu cos. El meu pare és a la presó. I jo sempre imagino a tota la família junta a casa, molt de menjar, moltes juguetes per Nadal, i jo anant a l’escola per a ser metge algun dia. No és això virtual, tia?

7 silenci(s):