I tu, on ho fas?

Aquesta és la pregunta clau del post d’avui: I tu, on ho fas?  Trobo que és una pregunta molt interessant i per tant, no m’he pogut estar de plantejar-la. Potser primer hauria d'haver demanat si ho fas o no, però ho he donat per suposat, ja que ens enriqueix en tots els  sentits. 
Sí, a la platja pot ser un molt bon lloc, però alguns prefereixen al dormitori, una estona relaxant abans d’anar a dormir. D’altres els és igual el lloc i aprofiten qualsevol racó de la casa on s’hi sentin més o menys a gust, sempre que tinguin un moment disponible del dia, o de la nit, és clar.
Jo, què voleu que us digui? Em sembla que realment es lloc és indiferent. És necessari trobar una bona estona de tranquil·litat per poder concentrar-se adequadament, però considero que hi ha molts altres detalls a tenir en compte. Per exemple, amb llum? llum natural o artificial? Per anar bé, necessites almenys una mica de llum, i si us he de ser sincera, prefereixo la natural, tot i que això suposa un problema als vespres.  No m'agrada la llum de les candeles. Per altra part, a mi m’encanta escoltar un poc de música mentrestant, suau, tranquil.la, potser clàssica, per a poder gaudir de l'estona amb més intensitat. Però per mi, el més important a tenir en compte és l’elecció que fas, no tots serveixen per igual. Alguns són tant recercats que s’embullen tot sols, d’altres massa simples. I ja no parlo d’aquells que van tot d’una al gra i t’espatllen tota l’emoció.  Perdonau-me, tampoc en sóc molt experta, però tenc clar el que m'agrada. Jo els vull d’aquells que em fan vibrar, que em fan riure, i potser treure alguna llàgrima, dolços, però amb força. N’hi ha que són molt curts, però que t’omplen l’ànima, i d’altres que són llargs i tendres, d’aquells que una desitja que no s’acabin mai. Bé, no ho sé, per a gustos hi ha colors. 
I tu, on llegeixes habitualment? Bé, deixaré una mica les ximpleries i aniré a llegir una estona.

8 silenci(s):

  • frend of amma | 17 d’octubre de 2010 a les 1:08

    Imagina't si pots aquesta situació:Agost,un divendres o un dissabte,més o manco les dotze de la nit,el soroll dels grins cantant i una calor humida amb una lleugera fresqueta.Assegut a una butaca a la terrassa,amb la mar al front i una cervessa bén fresca! T'agrada? donç a mí m'agrada fer-ho els vespres,sobretot a l'estiu!

  • Maddie | 17 d’octubre de 2010 a les 14:21

    Jajaja!! Molt bo aquest post! Jo som de les tradicionals...A mi m'agrada dins el llit abans de dormir, encara que no s'hi vegi gaire.

    Una besada

  • Anònim | 17 d’octubre de 2010 a les 17:40

    A mi m'agradaria fer-ho més....sincermaent. El lloc m'és totalment indiferent. Me'n pots suggerir algun?

  • Ventafocs | 17 d’octubre de 2010 a les 18:25

    Frend of amma, em puc imaginar perfectament aquesta situació, la veritat és que els vespres d'estiu són bonissímis. Però, què em dius dels hiverns ben freds, davant una xemeneia? Ho dic perquè falta molt per l'agost.
    Maddie, hi ha tradicions que no s'han de perdre, per alguna cosa són tradicions, a més...quan has acabat pots anar a dormir directament.
    Amic@ Anònim, a mi em passa el mateix, per això em conform en qualsevol lloc i moment disponible. Crec que no te'n puc suggerir cap, és una qüestió molt personal, i alhora et diria que qualsevol racó tranquil és bo.

  • S.N. | 17 d’octubre de 2010 a les 20:22

    El clàssic: al llit.
    L'exhibicionista: al metro.

  • àngel | 17 d’octubre de 2010 a les 23:11

    T'he de dir que, moltes vegades he anat tan endarrer de fer-ho que fins i tot,en les nits que els teus fills t'assetjen i et vigilen perquè no es volen adormir,m'he amagat davall el llençol amb una llanterna,cosa que ha propiciat un furtiu plaer a l'experiència i si més no, l'ha fet tornar molt més intensa i estimulant.

  • Edurne | 18 d’octubre de 2010 a les 22:39

    Mmmmmmmm...doncs mira, a mi que no em treguin el llit, o el sofà. Al llit de nit; al sofà durant el dia. A l'estiu m'agrada fer-ho al jardí, però ara ja fa massa fred i no apeteix tant. MOLT BON POST!^^

    PD: Me'n vaig a donar menjar als teus peixets...

  • Ventafocs | 19 d’octubre de 2010 a les 9:02

    Veig que encara que costi una mica no perdeu aquesta bona costum. Jo, darrerament, m'he decantat per fer-ho a través de l'ordinador. No és el mateix, és clar, però té les seves avantatges. Salutacions S.N., Àngel i Edurne.
    Una abraçada polissona!!
    Per cert, gràcies per no oblidar-vos dels meus peixets!!