Endevina endevinalla 3


 
Una cosa que no és cosa,
que a mi sumar-ne em confon.
Una i una, pot ser una
si s’ajunten amb delit.
Però a vegades no se sumen,
i una i una, dues són.
I encara no us he dit
que una i una, a cops fan tres
jo aquí ja no entenc res.
 
A veure si us animeu,
que la resposta el divendres donaré,
i al guanyador convidaré
a un bon àpat per sopar,
tot virtual, és clar!

7 silenci(s):

  • Àngel | 6 d’octubre de 2010 a les 23:51

    Merda!aquesta endevinalla és per a ments superiors. Però ara que hi pens, tal vegada és una sort tenir el cap tan enterbolit,o no? bé, jo ja em conformaria amb una d'aquestes tipus: una capseta blanca que s'obri i no se tanca.
    Què hi farem, a na ventafocs no si serveixen les ximpleries...i bé que fa! -Bona nit!

  • Cristina Dominguez | 6 d’octubre de 2010 a les 23:56

    Cati,m'arriscaré, crec que pot ser una parella d'enamorats.A veure si puc anar al sopar virtual!

  • mia | 7 d’octubre de 2010 a les 20:19

    jeje ni idea, que hi farem...
    jo no he servit mai per aquestes coses
    bes

  • Maria Escalas Bernat | 7 d’octubre de 2010 a les 21:28

    Penso que parles de l'amor entre dues persones, oi?

  • Ventafocs | 8 d’octubre de 2010 a les 22:57

    Hola Àngel, res per a ments superiors...és graciós, però a vegades una es conformaria en poder gaudir només de ximpleries. Per cert, què és la capseta blanca que s'obri i no se tanca? Es veu que cada qual té les seves pròpies quimeres. Una abraçada amb el cor...

    Estimada Mia! M'alegro que venguis a veure'm. Hi ha moltes coses per les quals jo no serveixo, però no te les diré ara, igual en faig un post... Una besada!

    Benvolgudes Cristina i Maria, he hagut de pensar una mica si us concedia el premi o no. És veu que jo darrerament he perdut el meu romanticisme, però m'ha agradat tant la vostre resposta que la donaré per bona. La meva idea inicial era que aquesta cosa que no és cosa era una persona, independentment de si estava enamorada o no. No entraré en el debat de si cal estar enamorats o no per ser un de sol, però, ara que hi pens, potser si que cal estar-hi si aquest "sol" ho ha de ser amb cos i ànima. Així que com que les vostres són molt més que encertades, us convido a un sopar virtual a les dues. Com que jo m'incloïa en el sopar, crec que fins i tot jo en trauria profit, ja que m'encantaria visitar les vostres terres.
    Maria, jo no conec Mataró, però penso que pot ser un bon lloc per conèixer, soparem plegades i xerrarem d'un poc de tot i de res, i et duré noves (o velles) de Mallorca, que igual et fa il.lusió. Una abraçada!!!
    Cristina, m'encantaria sopar amb tu, així que prepara les estovalles que agafo el primer vol i et faig un soparet dels meus. I de passada em mostres aquestes meravelloses muntanyes que teniu tant a l'abast. Una abraçada molt forta.
    I com no, us portaré unes bones ensaïmades!
    Moltes gràcies a les quatre per acostar-vos al meu cor, i aquesta gratitud no és en absolut virtual. Fins la pròxima!!

  • Maria Escalas Bernat | 9 d’octubre de 2010 a les 7:47

    Ventafocs... la capseta blanca que s'obre i no es tanca és un ou.
    Gràcies pel sopar virtual. T'accepto les ensaïmades. M'enyor de Mallorca!

  • Cristina Dominguez | 10 d’octubre de 2010 a les 19:27

    Gràcies Cati perquè malgrat que no vaig a encertar l'endevinalla plenament, vaig anar tepitjàndo els peus.
    El sopar va estar de maraella, amb aquella sobrassadammmmmmmm