Amor de l’horabaixa



Batec silent. La llum que s'endevina
en el crepuscle dolç de la vesprada
del sol ponent fa l'hora matisada.
Eros ocult du blanca i diamantina
corretja que allibera i encamina
vers una esclavitud ben turmentada
que acceptada de grat es fa daurada
en el cor dels amants... Una boirina
que s'escampa pel cel de la tardor
estreny el pit amb una suau faixa
que el mal fa bé i el goig torna en dolor,
segons d'on bufi el vent, i obri la caixa
del riure i del plorar... riure d'amor,
plorar d'amor, d'amor de l'horabaixa.

Llorenç Vidal
(Sonet premiat amb el Premi al millor poema en català al
III Premi Internacional de Poesia Amorosa 2005)

3 silenci(s):

  • Edurne | 31 d’octubre de 2010 a les 13:30

    Molt bonic, sí senyora! :)

  • Rosa | 1 de novembre de 2010 a les 0:01

    L'amor de l'horabaixa, al mes d'agost, vora el mar o sota una figuera és de les coses més boniques que hi han..
    Bonica poesia. I evocadora... A mi personalment, m'evoca un moment molt concret d'aquest mes d'Agost passat.

  • Ventafocs | 1 de novembre de 2010 a les 14:05

    Hola Edurne! La veritat és que és preciós. A mi m'encanta aquest poema, no és estrany que sigui un poema premiat. Una abraçada!

    Hola Rosa! Es veu que a cada qual li agrada per un motiu o l'altre, aquesta és la màgia dels poemes. A mi em recorda a la tardor. Una abraçada. Records a tots!